Gran concert simfonicocoral

Orquestra Simfònica del Vallès

Polifònica de Vilafranca (David Hernàndez Urpí, director)

Cor d’Amics de l’Òpera de Sabadell (Daniel Gil de Tejada, director)

David Miret, saxòfon

Eduardo Portal, director

Auditori Municipal de Vilafranca, 17 octubre 2013, 21h

Tothom que va tenir l’oportunitat d’assistir al concert del proppassat dijous 17 d’octubre a l’Auditori de Vilafranca va sortir plenament satisfet: una esplèndida Orquestra Simfònica del Vallès, amb tots els seus efectius (uns 50 faristols), un gran cor en consonància amb la formació orquestral (prop d’una cinquantena de veus de la Polifònica de Vilafranca i una trentena del Cor d’Amics de l’Òpera de Sabadell), un jove director, Eduardo Portal, que compta ja amb una important projecció internacional (director assistent de la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, entre altres col·laboracions), i un programa molt atractiu, que des del primer compàs va captivar l’atenció del públic que omplia totalment l’aforament de l’Auditori.

El concert, dedicat quasi íntegrament a música operística, constava de cinc obres per a orquestra i cinc obres per a orquestra i cor. Amb l’Obertura del Barber de Sevilla, de Gioacchino Rossini, de caràcter viu, alegre, i fins i tot humorístic, s’inicià la festa musical de la nit. A continuació, la cèlebre Barcarola dels Contes de Hoffman, de Jacques Offenbach, d’una gran inspiració melòdica, posava un contrapunt de calma i serenor al programa, abans de donar pas a una vibrant selecció de l’òpera Carmen, de Georges Bizet, en forma de suite: Aragonesa, Intermezzo, Dansa Bohèmia i els Torejadors. Val a dir que amb aquesta suite, seguida de la Farandola de l’Arlesiana, del mateix Bizet, va arribar el moment en què l’orquestra va poder exhibir tota la seva potencialitat i va palesar el gran moment de forma que està vivint, amb un segell d’ofici i qualitat en les diferents seccions de corda, fusta, metall i percussió. Tot seguit arribava la part culminant del concert, amb la incorporació de les formacions corals: d’entrada el brillant Cor de Gitanos d’Il Trovatore de Giuseppe Verdiva mostrar que les veus no solament no quedaven enrere en relació a l’orquestra, sinó que cantants i instrumentistes s’equilibraven perfectament i seguien plegats les precises indicacions del director. A continuació el Cor dels Matadors de La Traviata, també de Verdi, amb el seu ritme vivíssim i final explosiu posava a prova la capacitat dels intèrprets, que se’n sortiren amb nota. El breu Intermezzo de Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni, que per cert, va ser utilitzat a la banda sonora del film El Padrí III, donava pas a les tres darreres obres per a cor i orquestra: el celebèrrim Va Pensiero, de Nabucco i la Gran Marxa Glòria a Egipte, d’Aida, ambdues de Verdi, i per acabar, l’Himne a la Joia de la Novena Simfonia, de Beethoven, l’única obra no operística de tot el concert. El tram final de la vetllada, amb un públic entregat i uns intèrprets pletòrics, va resultar encara més brillant. En l’última obra del programa, el saxofonista vilafranquí David Miret s’incorporà a l’escenari per interpretar un solo de saxo a manera d’improvisació, fent-la enllaçar subtilment amb el tema de l’Himne a la Joia, que des dels violoncels i contrabaixos, va passant progessivament a la resta de l’orquestra i finalment al cor, en un final apoteòsic.

En definitiva, un gran concert, dels que fan afició i en què tant els intèrprets sabadellencs com els vilafranquins van oferir el millor de si mateixos, sota la destra batuta d’Eduardo Portal.

Aquest era un concert organitzat per Banc Sabadell per celebrar el procés d’integració de Caixa Penedès. A l’acte hi van asistir més de 400 persones que van omplir l’Auditori. Abans de començar el concert, el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, va mostrar la seva satisfacció per l’èxit de la integració tot dient que “ara cal mirar endavant i fer coses junts”, i va cloure amb un “l’interès del Sabadell passa per mantenir els vincles amb el territori que hereta de Caixa Penedès”.