Sant Esteve 2019
Això escrivia en Jordi Romeu al 3deVuit del nostre concert de Sant Esteve de 2019.
Un concert de Sant Esteve amb el llaç groc
La Polifònica de Vilafranca dedica el tradicional concert nadalenc a solidaritzar-se amb els presos polítics i els exiliats i clama pel seu alliberament
Una gran ovació del públic que pràcticament omplia l’Auditori Municipal va servir per acomiadar, dijous de la setmana passada, el 72è Concert de Sant Esteve de la Polifònica de Vilafranca que, feia tot just uns instants, havia interpretat, fora de programa El noi de la mare una de les nadales més conegudes i reconegudes del repertori popular català.
Aquest podria ser el començament –o el final- habituals d’un concert de Nadal com els que la coral vilafranquina ha anat oferint al llarg de la seva llarga trajectòria com a entitat musical i cívica estretament vinculada al lloc que la va veure néixer l’any 1947 amb el nom de Cor Nadalenc. I tanmateix, aquest Concert de Sant Esteve no ha estat gens habitual. És cert que en el programa, format íntegrament per un repertori polifònic català, hi havia un bon gruix de nadales tradicionals i d’autor -Les dotze van tocant, El petit vailet, El rústec villancet o El dimoni escuat-; és cert, així mateix, que la coral dirigida per David Hernández va saber trobar, com d’habitud, en cada tema el punt just d’expressió necessari per convertir una peça coneguda de tothom en una experiència estètica irrepetible. Bona prova d’això va ser, per exemple, L’emigrant, el poema de Jacint Verdaguer harmonitzat per Amadeu Vives, que la Polifònica de Vilafranca va convertir en un cant carregat de dramatisme que tant podia servir per evocar el record de totes aquelles persones que, temps ha, van haver de deixar Catalunya com aquells altres que, desesperats que truquen a la porta de casa.
Compromesos
Si, tot això –repertori nadalenc i magnífica interpretació artística-, es va donar a l’audició de dijous de la setmana passada, què hi va haver de nou en el Concert de Sant Esteve del 2019 que mereixi un punt i a part? La mateixa coral ho deia en un comunicat publicat en el dies previs i ho remarcava en el programa de mà: “Els membres de la coral ens sentim sempre compromesos amb la democràcia, la cultura i les institucions del nostre país” i, en aquest sentit, la Polifònica de Vilafranca va voler aprofitar la tradicional cita nadalenca per convidar el públic a llançar un clam en pro de la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i fer-ho de la millor manera que la coral ho sap fer: cantant.
Així, el programa, interpretat sense mitja part, estava format, a banda de les nadales, per un seguit de cançons simbòliques i reivindicatives –com ara Diguem no de Raimon Pelegero o L’estaca de Lluís Llach. Com a lligam entre un i altre tema, el guió elaborat pel cantaire Jordi Castellví –declamat amb convicció i energia per Mònica Hernándezanava explicant el significat que en cada moment històric havia anat prenent cada peça del programa, com ara El cant del poble -amb text de Josep Maria de Sagarra i música d’Amadeu Vives, a partir d’una cançó de Josep Anselm Clavé- o la sardana La Santa Espina –amb text d’Àngel Guimerà i música d’Enric Morera- la interpretació pública de la qual va ser prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera. En aquest sentit, el guió venia a subratllar tant el caràcter històric de les reivindicacions nacionals catalanes com la tossuderia amb la qual una part substancial de la societat catalana havia mantingut, tothora, les demandes de llibertat.
Entretant, a l’hora de presentar les nadales, el guió de Jordi Castellví va servir, entre altres qüestions, per proposar als assistents –a vegades, en forma de divertits diàlegs infantils: excel·lents les veus i la dicció d’Helena Araya i Ona Martos- una reflexió sobre les festes nadalenques i el concepte de tradició i la cultura com a un llegat viu i en permanent evolució.
El concert, que va comptar amb la participació del pianista Gerard Morató i del violonceŀlista Francesc Minguella, es va cloure amb la interpretació d'El cant de la senyera, l’himne de l’Orfeó Català, amb text de Joan Maragall i harmonització de Lluís Millet. Ja amb la total complicitat del públic posat dempeus, coral i assistents van cantar Els Segadors. Com s’ha dit, aquest Concert de Sant Esteve amb el llaç groc es va cloure amb la interpretació d’El noi de la mare.
Jordi Romeu